25 de juny de 2010

XV GLA , MALDITO KARMA i LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES




Dimecres, 16 de juny el mateix dia que succeeix la història en el llibre Ulises de James Joyce el nostre grup de lectura es reuneix en el parc de l'Espanya Industrial per celebrar la seva 15ena. trobada.
Mentre alguns dels fills i filles jugaven en el parc, les mares encetevam les converses després d'haver demanat begudes per acompanyar la tertúlia. Totes haviam llegit Maldito Karma, no així La memòria de les formigues.
Esporàdicament però les veus s'aixequen parlant del llibre de la Memòria de les formigues. El parer majoritari de les que ho han llegit és que no els hi ha agradat:
"Es una noia molt pija, crec que presenta una mena d'autobiografia de la mateixa autora"
"Tot són viatges, molts noviis i amants i molt d'èxit.... cases a la costa"
Aquestes i altres comentaris que es recolzaven uns als altres.
Després de deixar buidar el comentaris negatius sobre el llibre, la Kymm deixa anar que per a ella el llibre té present en tot moment la presència de la mort de la dificultat en superar aquesta separació i també que no importa que l'autora empleni pàgines parlant d'aventures amoroses, el escriure t'ho permet, és la teva creació.
He recopilat els paràgrafs on la Iolanda parla de formigues:
El Max ha mort. S'ha suïcidat.......Quan agafàvem formigues ens crèiem immortals. Teníem nous anys i el món eren els jardins de les nostres famílies.......(pàg.49)
..........Persegueixo constantment el desig inútil de ser formiga. Quan s'acaba la primavera, a algunes de les formigues més joves els surten ales i volen lluny del seu niu per poder formar una nova colònia de formigues. La formiga mascle i la femella s'aparellen i perden les ales. El mascle mor poca estona després i la femella es converteix en la reina del nou formiguer. (pàg. 49)
De petita em passava el dia perseguint formigues amb el dit.......(pàgs 190 i 191)
Les formigues no tenen memòria;....La formiga només recorda l'instant i aquest és l'estat ideal de l'existència: recordar l'instant present.......Les formigues neixen dels ous que pon la reina.(pàg. 253).
Seguidament es va encetar la conversa sobre Maldito Karma i totes van estar d'acord en què s'havien rigut molt llegint la novel·la. Ens va fer gràcia la coincidència de que la protagonista es reencarnés en formiga, van trobar simpàtic el recurs del personatge Gigoló per acompanyar-la i millorar el seu karma. Vam conversar sobre l'amiga que li vol prendre el marit i de la mare de la protagonista així com de la última reencarnació que no era massa creïble que sent tant grassa el periodista rival de feina, s'enamorés d'ella. Vam trobar que tenia una frase que dona sentit a tota les bogeries que passen a la novel·la; el fet que quan ella creia que trobar la il·luminació era com sentir campanetes, llums i no sé quines fantasies més i el que troba és el estar a prop de la seva família.
Mentre estaven xerrant el vent ens va dur una petita formiga alada que es va posar damunt el llibre que hi havia a la taula. Vam haver d'acabar doncs tancaven la terrassa del bar, però abans d'acomidar-nos varen preparar una petita llista en llibres possibles per llegir durant l'estiu i de tota la llista vam escollir dos d'obligatoris:
Sabor a canela. José Carlos Carmona. Planeta 2010
i
Dublinesca. Enrique Vila-Matas. Seix Barral, 2010

Després alguna mare va marxar cap a casa doncs no tenien cangurs per deixar les criatures, mentre la resta, lliures aquella tarda-nit, vam anar a sopar i acomiadar-nos fins el proper curs.