22 de març del 2011

XVII GRUP DE LECTURA ADULTES.

Ed. Proa. Premi St. Jordi 2010

Ian McEwann. Ed. Anagrama. Panorama de narrativas. 2011

Aquests dos són els llibres que llegirem per la propera trobada.


El dijous (17.03.11) es vam trobar la Deta, l'Oga, la Rosa, la Kymm, la Mercè, la Montse,
la Marta, la Cristina, la Maria i l'Àngels i vam trobar a faltar l'Aïda que no va poder assistir. Com feia temps de l'anterior trobada, els primers moments van ser per saludar-nos i posar-nos al dia de les novetats quotidianes i familiars i de feina i de llibres...... Després vam centrar-nos a parlar dels llibres a la nostra peculiar manera de fer-ho i que pot variar segons el moment. En aquesta ocasió el llibre de David Vann, L'illa Sukkwan va captar la nostra atenció i gran nombre de comentaris. Aprofitant que tenim la Kymm i que ella va proposar aquesta lectura, que a més ha conegut a l'autor i que li ha agradat (llibre i/o autor) , ens farà el seu comentari.

Desde un primer momento hubo diferencias de opinión, inconcebibles para mí, quien había quedado absolutamente rendida ante el libro original (Legends of a Suicide). Sin embargo, nadie discutía la calidad de la escritura, sino que la historia les superaba a algunas lectoras (las sensibleras, ¡cómo no!). Fue una muy grata sorpresa, hay que decirlo, descubrir que ¡por fin Mercè y yo coincidíamos! La mesa se había dividido, como por arte de magia, en un lado que había sufrido la novela y otro lado que vivía como todo un descubrimiento su lectura.

Qué alegría poder, por fin, discutir el desenlace de la historia, que había dejado con piel de gallina a todas, creo, aunque no pudimos hablar del final porque María no la había acabado aún. ¿Qué le vamos a hacer?, así no desvelamos nada tampoco al lector (¿estás allí?) de este blog que ahora tenga ganas de leer tan impactante historia.

Lo que sí es cierto es que no hablamos para nada de los paisajes de Alaska, ni de los pormenores de la historia. Nos quedamos con la relación – según para quién indignante, patética, desoladora, agobiante – entre el padre y el hijo. ¡No veas cuánto enfado con el padre aquél! Claro, una aula llena de supermamás, ¿qué quieres? En fin, una novela estupenda y un autor, aix, pues eso.

Vam parlar sobre Maletes perdudes de Jordi Puntí, que va quedar pendent de l'anterior trobada. Algunes quasi ja no recordaven els detalls de la trama i les que l'han llegit més recentment, els ha agradat. La Deta comenta que el protagonista del llibre "Els senyor de la maleta" sembla amic d'en Cristòfol comparteixen vides novelesques en espais i èpoques similars . La novel·la succeeix a Barcelona, el protagonista també ha viscut a un orfenat....
Sobre el llibre La tieta Mame de Dennis, Patrick vam passar amb rapidesa fem qualificatius com afablida, divertida, boníssima....
Del llibre Delicioso suicidio en grupo de Arto Paasilinna va ser definit com irònic, senzill, algunes de les situacions que descriu et fan riure . La Deta va fer un recull dels diferents adjectius que fa servir l'escriptor en referir-se amb ells:
suicidas anónimos, resacoso suicida, los desgraciados, candidatos a suicidas, aspirantes a suicidas, los desesperados, batallón de suicidas, asociación libre de suicidas anónimos....





1 comentari:

kymm ha dit...

Ian McEwan habla de "Solar" en Página 2

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2-ian-mcewan/1070023/